COBLA

 

(Imatge pròpia)

Cobla

 

Tota paraula neix d’un llarg anhel

que s’afina en el torb i empeny l’allau,

i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,

fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.

Gran risc és barbollar, prop del parany,

perquè enllà del parlar foscant i estrany

llengua evident es gira en desengany.

 

La llum volàtil fuig, en l’airecel,

mes si l’escrius, el somni es torna brau

i t’és diví l’atzar que tira el dau

i en lloc del sis concita un bell estel.

Si vols remoure el rastre de l’engany

tot serà absurd, privat de foc i afany,

i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.

 

La parla és la masia del rebel

que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,

i del casull ronyós en fa palau

i del deliri acerb raó de mel.

El cant deleja el gorg que ve d’antany.

No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.

Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.

Lluís Calvo

Vitralls

Edicions Proa, 2025

Més sobre l'autor, ací