EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dimarts, 25 de febrer del 2025

LA INDÒMITA

 

(Eva de Lucas Cranach el Vell)

La indòmita


Una dona caminant per un carrer

que ningú més no pot trobar.

Una dona profundament boja

i lliure, així, sense metàfores.

Raquel Casas

 

Lilith soc jo i Eva és la impostora.

Qui és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?

Qui és aquest home de fang que, com un porc,

s’arrossega?

Qui és aquest Déu a qui només ell deu obediència?

Lilith soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.

Lilith som. Vols venir amb mi i deslligar-te?

 

No ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.

No ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.

Jo cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra

que reguem amb la vostra sang.

Quan acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.

La llibertat és saber que no serem.


Lídia Gàzquez

El vant farà dissabte

Ed. Fonoll, 2025

Més sobre l'autora, ací


0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada