[DIA RADIANT CLOÏSA DE LA VEU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dia radiant cloïssa de la veu que m’has creat
tot nu per caminar els meus diumenges de cada dia,
entre les benvingudes de les platges
fes bufar el vent fins ara inconegut,
estén un jardí d’estimació
perquè el sol hi rebolqui el cap
i encengui amb els llavis les roselles.
Les roselles que segarà la gent orgullosa
perquè no hi hagi altre senyal al seu pit nu
que la sang de la despreocupació que ha esborrat la tristesa
i ha arribat fins a la memòria de la llibertat.
He dit l’amor, la salut de la rosa, el raig de sol,
que és l’únic que de dret encerta el cor.
He dit Grècia que petja amb fermesa la mar.
Grècia que sempre em fa viatjar
a muntanyes nues glorioses de neu.
Dono la mà a la justícia,
font clara, brollador suprem.
El meu cel és pregon i immutable.
Allò que estimo neix sense parar.
Allò que estimo, sempre, tot just comença.

Odisseas Elitis

Sol primer

Godall Edicions, 2025

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Pau Sabaté]