(Imatge pròpia)
D’un càlid son
he despertat
i tot ho miro amb meravella
i fades blaves d’univers
duen un foc que té el meu nom.
Soc mare estrella, germana lluna,
pedra guerrera i mil dones més.
I amb un sol gest cremo les gàbies
i tot allò que m’oprimeix.
Terra
roja
Godall Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Les gàbies que ens oprimeixen es cremen amb la poesia.
Així és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada