A Carlitos
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Les proporcions àuries de la vida.
En un retrat ovalat de làpida recent.
Romandrà així durant un temps dins la consciència
d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que
Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un
búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre
tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com
mostrar les nostres desavinences amb el record.
Trànsit
Onada edicions. 2025
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Contemplant la bellesa de les expressions artístiques, penso que la força que venç la lògica de l'absurd de la qual parla Camus no és pas l'acceptació d'aquest absurd sinó la bellesa inesperada i sorprenent de l'exercici de l'art; l'art és qui ens salva de l'absurd.
Gracies, Jeremias, pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada