(Imatge pròpia)
La pinya colada va ser
el túixec
que de rebot trencà
l’amor
endormiscat al meu pit
farcit de dolça verema.
Les margarides
embolicades
amb gases de tul
van morir al jardí clos.
Des del llindar del
record
espere el seu retorn,
però
la lluna, cresol de la
nit,
silencia les paraules
amb un grapat de draps
plens de most.
Ulls de nit
Editorial Nopàtria, 2016
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Gràcies per comptar amb mi,
Gràcies a tu pel poema.
Publica un comentari a l'entrada