EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

diumenge, 22 de febrer del 2026

EL MITE DE SÍSIF


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EL MITE DE SÍSIF


El mite de Sísif no representa la inutilitat,
cap pas de l'hèlix no és el mateix.
Els antics ens atorgaren belles i benignes imatges,
tal el poder purificador del foc
—malgrat que desconeixien els microbis—
i ens oferiren també aquesta, polisèmica,
emperò nosaltres un sol significat li comportam,
el més senzill per a la tribu:
cercar aviat la desfeta, l'enderrocament,
pujar un sol pic la pedra.
Immens era el dolor de Pasteur
quan, per suggeriment, prec i pressió
del seu mestre Dumas,
abandonà París cap a la província obscura,
per tal d'investigar la malaltia dels cucs de seda
atès el dany que, per a l'economia animal, comportava:
«Emperò, tingueu pietat de mi,
compreneu que no he vist mai
un sol d'aquests cucs», li deia.
Sense possibles, envoltat de fred i expectació,
acaronà la recerca de les dissimetries,
la polèmica de la generació espontània,
l'estudi del microorganismes del vi...
També a nosaltres la memòria ens dol...
Emperò allí, lluny de tot, entra en si.
Aquells cucs malalts ho eren a causa de
microorganismes
semblants a cells que no volia deixar a París,
però no es nodrien dins sucs vegetals,
vivien dins organismes vius:
les malalties infeccioses tenien aquesta causa.
«Dios está en los pucheros.»
I nosaltres ens neguem
a permetre que cap tebior premi la nostra carn.
«Un ésser humà és per a una sola vida,
cal retenir la pedra amb força»,
diu l'enteniment general.
Emperò, mai no són els mateixos tords
el que arriben amb l'hivern a la Mediterrània.
La fertilitat, el gentil no la vol comprendre.
El confinament anul·la la visió.
L'erudició estronca la comprensió.


Àngel Terron

Llibre de Mercuri (1975-1985)

Lleonard Muntaner editor, 2019

Més sobre l’autor, acíací

dijous, 19 de febrer del 2026

LA INSISTÈNCIA


(Imatge pròpia)
 

La insistència

 

Com fer una promesa

signar el compromís

aferrar-se a un contracte

pronunciar un jurament

 

casar dues peces

 

sublimar el desig de desitjar

 

desitjar diferent

un altre i un altre

 

sublimar el desig de desitjar

amb la insistència

picar pedra

 

una pedra

una roca una sola roca

sempre aquesta mateixa roca

 

perfeccionar la superfície

perquè el cos s’hi pugui acomodar.

 

Jèssica Ferrer Escandell

L’exoesquelet

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

dilluns, 16 de febrer del 2026

ATENAS / ATENES

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Atenas   

 

BÁRBARO del Oeste, layetano,

sintiéndome deudor, agradecido,

yo también he venido a distinguir

la línea recta de la línea curva.

Ágora... ¡La palabra, la palabra!

Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?

¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos

esta luz de la luz? ¿Quién me conmina

a callar y a decir a un mismo tiempo?

Acrópolis... La altura más humana.

Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,

cómo podré dar gracias lo bastante.

 

---

 

Atenes   


JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,

que em reconec deutor, molt agraït,

també he vingut a fi de distingir

la línia recta de la línia corba.

L’Àgora... La paraula, la paraula!

Els Propileus... Em mereixo el que passa?

Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls

eixa llum de la llum? Qui és que em commina

a callar i a parlar a un mateix temps?

L’Acròpoli... L’altura més humana.

Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,

com podré dar-ne gràcies com cal.

 

Enrique Basosa Pedro

Mapa de Grècia

Pagès Editors, 2021

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Josep A. Vidal]

dijous, 12 de febrer del 2026

ELEGIA I

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ELEGIA I

 

T’has mort, però me’n fot. Ni adéu volguérem

dir-nos, vàrem deixar el record clavat

-com paret seca en un paisatge vell-

als instants de frisor quotidiana

d’una estreta de mà o de conversar

de qualsevol intranscendent història.

Aperduats tudons fan acrobàcies

entre el passat i tu, ja impossible. 

L’àngel i altres indicis il·luminen

el desempar del cor arran de l’abisme.

 

Bernat Nadal

Memòria fòssil

Editorial Tria, 2011

Més sobre l‘autor, ací

dilluns, 9 de febrer del 2026

AFRODITA

 


(El nacimiento de Venus. Sandro Botticelli, detall)

Afrodita

 

Gotes de sang fecundaren les ones

per salvar l'amor pur i el matrimoni.

Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni

s'enamorà d'un entre les persones.


La més bella d'encant irresistible

de Paris va rebre la poma d'or

a canvi d'Helena com a tresor

i provocà la lluita irredimible.


L'escuma se n'engolí la infantesa,

tanmateix la mar fa forat i tapa,

seguirà sent la Venus més pretesa.


Entre cignes, dofins i perles, ella

fa preguntar, i amb delit, atrapa:

benvolgut mirall, qui és la més bella?

 

M. Magdalena Gelabert

Dona sàpiens. Quadern de sonets

Lleonard Muntaner, 2012

Més sobre l’autora, ací

divendres, 6 de febrer del 2026

[COM AFRANQUIR...]

 


(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

IX

 

com afranquir el dolor d’altri

si no puc reconèixer el propi,

ni com ofegar-lo?

 

Llucia Palliser Santana

Defensionari

Moll nova editorial, 2025

Més sobre l’autora, ací

dimarts, 3 de febrer del 2026

[HEM SUPERAT...]

 



Carles Hac Mor
Obra completa punt dos

Pagès Editors, 2018 

Més sobre l'autor, ací i ací