EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dissabte, 7 d’octubre de 2017

AMB LA MÀ ESQUERRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AMB LA MÀ ESQUERRA

Cada seu vers, un corriol
que ens porta cap on no se sap
fins que de sobte ens hi estimbem,
enlluernats o a les palpentes.

Repassar poemes d’algú
que vam llegir fa temps:
com embocar carrers
d’una ciutat mig oblidada,

o endinsar-se en un bosc
on podem tornar a perdre’ns
i, quan menys ho esperem,
tot de cop retrobar-nos.


              A Tomas Tranströmer

Àlex Susanna
Filtracions
Edicions Proa, 2016
Més sobe l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La lluna ens il·luminarà perquè no ens estimbem per cap singlera i ens pot facilitar el retrobament!!!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

La lluna, l´única referència en la fosca!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada