[SEMPRE MÉS ENLLÀ,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sempre més enllà,

sempre amb el sentit absent

—tant si som en paisatges volcànics coneguts,

com si ens estatja densa la mà arbòria de la ciutat—

a la recerca amable d’un nus

—espurna, goig, llar i fita amorosa—

que ens esborri

l’engany de la identitat sola que no toca mai res

i que ens faci

—fi nostra,

els pronoms personals esvaïts en l’abisme—

éssers inexistents,

perdurables

en la glòria dels qui esdevenen causa primera.

 

Jaume Bosquet

Peus de cedre 

Pagès Editors, 2023

Més sobre l'autor, ací