(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tantes vegades he pensat
que s’erren els qui diuen
que era tot un senyor, el meu pare,
avui un home en un retrat.
És un dibuix d’un amic seu,
a la lleixa de la xemeneia,
al costat d’un rellotge, no pas
com el de la tia Helen eliotiana.
Els senyors, si no m’erro,
són persones molt ben educades,
i morir és una grolleria imperdonable.
Més encara quan no tocava.
Marta Pessarrodona
Re(visions)
Viena Edicions, 2026
Més sobre l’autora, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada