Bastaría nombrarte
para que los nichos se
agrieten
y tu agua dulce
comience a subir
y anegarnos.
Cruzar al otro lado
de la alambrada
donde las amapolas son
nuestros propios
corazones
recién sacados de sus
jaulas.
Desenmascarar a los que
inclinan
algunos grados su lengua
para impostar tu
inocencia.
Caer al pozo
de las lágrimas no
lloradas
donde seguimos
desaparecidos
desde niños.
Ternura:
bastaría una palabra tuya
para sanarnos.
---
Només caldria
nomenar-te
perquè els
nínxols s’esquerden
i la teua aigua
dolça
comence a pujar
i negar-nos.
Travessar a l’altra
banda
del filat
on les roselles són
els nostres cors
acabats de traure de les seues gàbies.
Desemmascarar els que inclinen
alguns graus la seua llengua
per a impostar la teua innocència.
Caure al pou
de les llàgrimes
no plorades
on seguim
desapareguts
des de menuts.
Tendresa:
n’hi hauria prou
amb una paraula teua
per a curar-nos.
Micelio
Ril Valley, 2025
Més sobre l’autora, ací
[Traducció meua al valencià]
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada