EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dimarts, 3 de juliol de 2018

LLÀTZER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLÀTZER

Els savis varen sentenciar que no caminaries 
i de genolls t'esmunyies pel pis 
com una menuda sargantana. 
El temps va despertar alguna cosa de tu 
(potser l'ànima adormida) 
i va donar llicència per alçar-te. 
Des de llavors i durant molt temps, 
les nits et van acompanyar 
per recórrer el menjador, la cuina, els dormitoris... 
no hi havia repòs per al teu desfici. 
Córrer tot gronxolant els malucs et feia riure. 
Jo m'adormia en sentir el no parar 
dels teus peus descalços pel passadís. 

Josep Checa
Pell d'ànima
Tres i quatre, 2018
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Veig que algú es va sobreposar a un problema que tenia, segurament amb molta força de voluntat...
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les dificultats estan per a superar-les, no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada