EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 2 de març de 2020

FAVOURITE RECIPE


(Imatge pròpia)
FAVOURITE RECIPE
(Recepta favorita)

Entreveig el llambreig del temps i el seu no-dir cert.
Construesc l'instant amb l'invisible del visible.
Fenc a la nit els colors del dia i la fressa de la brisa.
Visc les flames de l'horitzó i alhora la tremolor    
         de l'aigua que les apagarà.

[Ser és una necessitat raonable.]

Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tens raó suposo que per cada persona, ser és una necessitat raonable...Aquest horitzó en flames d'aquesta foto tan bonica, potser només les pot apagar l'aigua de la vida, si més no, de la pluja...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Cal aprofitar la vida como si fora una obligació.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada