EMPREMTES

Què diem quan diem poesia? ANTONI FERRER

dilluns, 10 de juny del 2013

POEMA AMB DATA (XLIII): GAVIANS PER L’ANIVERSARI

(Imatge pròpia)
Xisclen cel enllà els anys de bec tort.
Cada deu de juny, quan surto al balcó,
en són més, potser tants, sens dubte massa.
Un estol d’ocells voraços de mi,
d’aquest insecte minúscul en què
m’he anat convertint sense adonar-me’n.
Desapareix l’horitzó d’any en any
sota el vaivé neguitós d’unes ales
que tornen de manera inapel·lable. 

Gemma Gorga
Poema inèdit

Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No és bo tenir una opinió tan negativa d'un mateix...

Calpurni ha dit...

Pense el mateix. Fa uns dies vaig fer un poema per a l'aniversari d'una amiga en el que, basant-me en aquest de Gemma Gorga, li pegava la volta i presentava el pas dels anys com a positiu.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada