 |
| (Imatge presa d'ací) |
En el migdia canta la paraula
o teuladí d’amor que vola al cel
alegre i pla, de tacte a cotó en pèl
de llum creixent, i gust melós de fraula.
Tardor de fulla al sol, caduca d’om
que minva i creix com llum de lluna en vida,
el nostre cor batega sense mida
cançons de fruita fresca de repom.
Més dolç que el pa de llet és el teu nom
amb xocolata, trufa i nata dins
car m’encenc quan l’escolte pels camins
de vida en ple que s’obri amb un sol pom
i desemboca al mar d’una aigua al riu
que ara portem ben dins del nostre ser
com pluja fresca en cànter d’un verger
o flama encesa i viva en brau caliu.
Als llavis teus, el verb d’amor hi viu
sempre present com cant d’ocell tibant
que acampa al teu costat per sempre amant,
i ho deixa tot per fer el nostre niu
en tendre prat verdós i mar immens
d’una finestra al món als braços teus
des d’on bramem, a tots, les nostres veus
del nostre estiu que és clar, volgut i intens.
Migdia bru, paraula que a mi vens
naix a les nostres vides sempre plenes
com crit de fe i emporta’t hui les penes,
aromatitza el cel del teu encens.
Alejandro Llabata Lleonart
En mi la nit, en tu la llum
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
El cant dels ocells sempre és bonic...
El meu nom no és tan dolç com aquest, però fa una olor molt bona!!!
Bon vespre, Jesús.
Ocell o flor, tant s'hi val si fa goig.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada