EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 13 d’octubre de 2017

L'HIVERNAR DE L'ÓS

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
L'HIVERNAR DE L'ÓS
Em vaig enamorar
del cordó umbilical.
Em donava els requeriments,
me’ls oferia a la boca.
Ara visc en l’enyor perpetu
de totes les vides
a què m’hauria pogut amarrar
amb aquell conducte
de carn i visions.
La meva mare
encara no sap
de les pintures rupestres
que li vaig dibuixar
a la paret uterina.
Anna Gual
El tubercle
3i4 Edicions, 2016
Més sobre l’autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on, un fetus artista...És clar alla podia pintar en total impunitat!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La vida comença abans del que s'imaginem!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada