EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimarts, 2 de gener de 2018

GABRIEL

 (Anton Raphael Mengs - Anunciació)
GABRIEL

                 No hay mensaje, hay mensajeros y eso es el mensaje,
                  así como el amor es el que ama.
                                  
JULIO CORTÀZAR, Rayuela

Sempre algú ha d'anar per davant. L'emissari sap que ningú no l'entendrà. Fa servir un alfabet de signes deshabitats. Un llenguatge inclement. Porta aigua però la set encara no té boques. Pol·len de lliris quan no hi ha lliris. Si escriu, la seua és una cal·ligrafia sense traç. Quin portent voldria predir? Quina catàstrofe ha vingut a anunciar? A tu ho pregunte, òvul intacte: quin missatge hauria de concebre?

Ara és de nit. Una mà, com una ala, il·lumina el fons daurat sobre la fusta. Interpreta el so del vent, aquest fonema, la tremolor de les cordes vocals. Ressegueix la línia tènue de la vara, trencadissa. Del carrer arriba el so d'un corn. Trenc d'alba. Frontera del temps. El pintor ratlla apressadament. Ja vénen a matar el missatger.

 Josep Maria Balbastre
Iconòstasi
Edicions Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agradaria ser emisari de cels blaus, de la remor del vent que fa volar els núvols, de les plàcicdes ones d'una mar tranquil·la, dels colors a trenc dalba i al capvespre...Però sempre ben rebut!!!
Bona nit de Reis, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Quin missatger tan agradable.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada