EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 31 de gener de 2018

HA MORT EL POETA

Ha mort el poeta, han mort milers de versos. D.E.P. Manel Marí.
(imatge no identificada presa d ela xarxa)
DOGMA DE FE


Pocs perfums queden entre els dits 
tan obstinats com la nostàlgia 
del cos clivellat, rabejat 
amb la carícia urgent del dia, 
un prec per la immortalitat 
d'un grapat mínim de revenges,
un desafiament als astres, 
una bufetada als crepuscles... 
I en canvi és crit de la nostàlgia, 
una tornada enrere, enlloc, 
una incapacitat, una ànsia 
de revoltar sense esma el temps, 
el desconcert al gest incrèdul

que queda en ensumar cadàvers.

Manel Marí
Deshàbitat
Editorial 3 i 4, 2004
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quan la nostàlgia ens envolta , mai no ens deixa de la mà; ens espera a l'alba i és el darrer pensament abans d'anar a dormir.

Que tinguis un bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

I és una nostàlgia tan gran!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada