EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 28 de gener de 2018

[PER VENIR DEL NO-RES...]

(Detall de la pintura L'ascensió a l’Empirean, part del tríptic Visions del més enllà, Hieronymus Bosch, Palau Ducal, Venècia)
per venir del no-res potser ja hauríem
d’haver arribat a casa.
són lents els dies breus.
d’un sexe miserable,
la joventut ha estat un temps de febre,
la maduresa un repte.
captius dels que trepitgen
un sòl de dogmes,
sopar de gana, el nostre.
serem nosaltres els culpables únics
d’haver estat dòcils?
som ventres de pobresa.
buscàvem lletres noves
al nostre sil·labari.
hi eren?
avui sabem que hi eren,
no vam saber trobar-les.
Francesc Garriga Barata
Swings
La Breu Edicons, 2015
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De vegades son lents també els dies llargs...Segur que hi havia moltes lletres amagades en el no res, cal saber trobar-les!
La joventud , la maduresa, encara queda la vellesa que avança lentament...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Hi ha dies lentament llargs i d'altres llargaments curts. Són dies, sempre.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada