EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 5 d’octubre del 2018

AERÒLITS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
AERÒLITS


Sigues poeta un instant i home cada dia.
-
La vida és una presó els barrots de la qual són els dits de Déu.
-
L'home, aquest animal que mira les estrelles.
-
La lluna il·lumina la misèria del món.
-
La vida són els guants de la mort.
-
Llevat d’alguns, els animals no parlen. Els morts tampoc, excepte alguns.
-
Algú que m'estimava molt em va mossegar un dia el pensament.
-
La paraula poeta és una falta d'ortografia de Déu.
-
Veure un ocell lliure és estar en una gàbia.
-
Desconeix-te a tu mateix.
-
No tinc més mestre que la meua ànima.
-
L'home humà no existeix a la terra.
-
Que poc original és el pecat original!
-
Que jo sàpiga, ningú ha parlat de l'eco del silenci.
-
L'home és un animal onomàstic.



Carlos Edmundo de Ory
Aerolitos
El observatorio Ediciones,1985
Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Sé poeta un instante y hombre todos los días. / La vida es una prisión cuyos barrotes son los dedos de Dios. / El hombre, ese animal que mira las estrellas. / La luna ilumina la miseria del mundo. / La vida son los guantes de la muerte. / Salvo algunos, los animales no hablan. Los muertos tampoco, salvo algunos. / Alguien que me amaba mucho me mordió un día el pensamiento. / La palabra poeta es una falta de ortografía de Dios / Ver un pájaro libre es estar en una jaula. / Desconócete a ti mismo. / No tengo más maestro que mi alma. / El hombre humano no existe en la tierra. / ¡Qué poco original es el pecado original! / Que yo sepa, nadie ha hablado del eco del silencio. / El hombre es un animal onomástico.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agraden:
" Sigues poeta un instant i home cada dia" i
"Que jo sàpiga, ningú ha parlat de l'eco del silenci".
Ja és casualitat que els dos participéssim en aquests Jocs Florals...Mira si fa temps que el primer premi eren 40.000 pessetes i me les vaig gastar totes anant-lo a recollir, perquè vaig haver de fer nit a l'únic hostal del poble, però m'ho vaig passar molt bé.
Bon diumenge.

Calpurni ha dit...

Una agradable coincidència, M. Roser. M'alegra molt compartir amb tu premi. Jo he tingut més sort al viatge, estic més a prop.
Gràcies, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada