EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 28 d’octubre de 2018

EPÍLEG A LES VIES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EPÍLEG A LES VIES

          Lectura en clau vitalista
          per a qui un dia ballava
          amb mi sense sabates.


Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores

el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.



Maria Cabrera
Jonàs
Ed. Galerada, 2004
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'encanten aquests tres versos:

Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.

La poesia és tan quotidiana que fins i tot la podem dedicar a les vies del tren...

Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I tan quotidiana! Encara que a voltes no ho sabem, està amb nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

I tan quotidiana! Encara que a voltes no ho sabem, està amb nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada