EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 5 de novembre de 2018

POEMA AMB DATA (CVII): ENMIG DE LA TEMPESTA, EL QUATRE DE NOVEMBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE LA TEMPESTA,
EL QUATRE DE NOVEMBRE

Vell i malalt, visc confinat
en un llogaret desert.
Mes no em sent abatut
i anhele encara lluitar per la pàtria
en la llunyana frontera.
De nit, estès al meu llit,
sent els rugits de la tempesta.
Em veig, en el somni, tot armat,
cavalcar sobre un riu congelat.

Lu You (1125-1210)
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Vell i malalt, però encara encara lluita pel seu poble, malgrat sigui en somnis...M'agrada!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La lluita, sempre, fins al final.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada