EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 15 de novembre de 2018

LA CALA DEL TEMPS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA CALA DEL TEMPS

Torna, com un veler al moll de la memòria,
el temps pretèrit. I si bé és cert que la vida
és un combat contra l'oblit, 
tal vegada calgui enderrocar el suburbi
del record. Me'n queda,
d'aquella nit, el salobre, 
i a tocar dels peus unes petxines,

que encara m'ensangonen.
Jordi Solà Coll
Ulls de glaç
Pagès Editors, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Em fa molta il·lusió veure aquí un poema del Jordi, amb el qual vaig tenir una molt bona relació en el món dels blogs i tinc el llibre...
M'imagino una gran cala, plena de petxines, on cada una d'elles guarda l'essència d'un record que jo no vull oblidar; n'agafaria unes quantes per fer-ne un collaret dels més bells, per a no oblidar-los mai, malgrat el temps i la salabror els volguessin malmetre!

Un petonet als dos.

Calpurni ha dit...

L'altre dia vaig conéixer-lo en la Vall d'Uixó. Una persona ben encantadora.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada