EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 19 de gener de 2019

ÁGUA FORTE

(Portada del llibre)
ÁGUA FORTE

fervem nos ombros
dos montes
as pedras do silêncio

e isto podia ser o mundo
ou a casa onde a morte
se cansa de mentir

no céu, só os restos
dum incêndio trabalham
esta febre do olhar

toda a tarde
te respiro por entre
as árvores submersas!

estou tão quente
como um fruto
que o sol ferrou

só, só eu
te sei cantar
até seres chuva
Gil T. Sousa
Água Forte
Editora Urutau, 2019
Més sobre l'autor, ací i ací

AIGUAFORT // bullir a les espatlles / des dels turons / les pedres del silenci // i aquest podria ser el món / o la casa on la mort / es cansa de mentir // al cel, només les restes / d’un foc treballa / aquesta febre de la mirada // tota la vesprada / et respire entre / els arbres submergits! // estic tan calent / com una fruita / que el sol va endurir // només, només jo / et puc cantar / fins a la pluja 

[Traducció del portugués feta per mi (amb cert atreviment i alguna errada, potser)]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

"tota la vesprada et respire, entre els arbres summergits"...
No es fàcil traduir poemes, penso que te n'has sortit prou bé!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El poema conté boniques imatges, sí. I he fet el que he pogut en la traducció.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada