EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 25 de gener de 2019

LA FLOR DE DINS

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Pensava que un fill és sempre un esqueix del teu cor capaç de viure, i créixer, i brostar pel seu compte. És, talment un tany de roser, una sarment de parra, o un brot de llorer capaços d’aferrar lluny de la soca.
Gabriel Janer Manila

La flor de dins

No hi ha conjur.
Només el cos
tan ple de pell,
tan ple de pells,
tan ple de l’altre.
No hi ha conjur:
és una tarda.
La tarda nostra
amb tot obert
fins a l’estrella:
la tarda al vent,
la tarda a terra.

No hi ha miracle.
Només un tany
de rosa endins
que se’ns escapa
i que no tant.
No hi ha miracle:
és una flor.
La flor infinita
amb la flor eterna
i tant se val:
la flor de dins,
la flor més seva.

No hi ha després.
Només els dits
damunt la panxa
i que ara vinc,
que ara t’escolto.
No hi ha després:
és el delit.
L’ànima solta
i els sentits que
s’arremolinen:
delit de món,
delit de néixer.

Blanca Llum Vidal Carrasco
Amor a la brega
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'ha agradat molt el text de Gabriel Gener Manila...
Cada flor és un miracle!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

I cada flor anuncia la vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada