EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 17 de gener de 2019

CARAMEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CARAMEL

Passejo dins la boca dues lletres
repetides que formen el teu nom.
Salivo gust de mel, maduixa i sucre,
i el passo per les galtes, per la llengua,
i el faig jugar amb les dents més esmolades
a que hi xoqui i es deixi mossegar.
De tant en tant s’enganxa al paladar,
o em crema les genives, fins que es llima;
llavors es torna un peix –sabó dins l’aigua–,
s’escapa, se m’amaga i deixa aroma
de llor quan, com un déu, torno a encalçar-lo.
Però de tant jugar a cuita-amagar,
després d’assaborir-lo sense fre,
se m’ha anat fent petit, se m’ha aprimat,
s’ha esmolat com la fulla de l’acer,
i ha fet sagnar-me els llavis que el van prendre,
van aprendre’l, i no el podran no dir.

Jordi Julià
Els déus de fang
Ed. Bromera, 2007
Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quin nom més dolç, amb gust de mel , maduixa i sucre...
He intentat esbrinar quin nom era, però no he pogut "dues lletres
repetides que formen el teu nom"...

Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Pense que pel que diu, el nom és "Anna".
M. Roser, l'autor del poema "Dones", Josep Lluís Abad, publicat al meu blog el 25 de desembre, em demana que et comente que les dones a les que es refereix "són les prostitutes que intenten guanyar-se la Vida al camí Caminàs que va de Castelló fins a Nules...
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Bé he tornat a rellegir el poema "Dones" que ja no el recordava...Una mica fades si que ho són i mereixen tot el meu respecte encara que no els hi posin cara...Tenen una vida ben trista!

Calpurni ha dit...

Trista i ben trista, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada