EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 3 d’abril de 2019

[ET GIRES I MIRES ENLLÀ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Et gires i mires enllà
on bategava el teu nom.
Enllà on et dissols
i enyores l’últim frec de la coltellada
que es perdé sense cruixir.
Enrere tot
i en el teu front el pes
dels signes que recollires
com si fossin els teus fills.
I la sal et devorà els ossos.

Conxita Jiménez
El  gest d'Yrit
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Contemplant aquesta foto he pensat que els trens sempre m'han produït una fascinació...Mirar per la finestra i veure com passa la vida a fora!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre cal saber ben bé on s'ha de mirar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada