EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 6 d’abril de 2019

ESCLETXA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ESCLETXA

Boca, jo, escletxa
perquè em travessis, i la llum
de bat a bat
i el vent,
i t’hi quedis i llesquis pa,
finestra, jo, la set d’un pou

també —coses del temps—
un castell amb les set portes tancades,
el pont llevadís alçat,
grillons als turmells, llavis segellats,
la clau d’enlloc al fons del fossat.

Molles o crostons:
tanta farina, tant llevat.

Marta Pera Cucurell
La quinta essència de la pols
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb aquest crostó jo m'hi faria un bon entrepà...Un entrepà de poesia, per alimentar l'ànima!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I quin sabor tan bo tindrà l'entrepà!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada