EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 11 de maig de 2019

«EMPERADRIU DEL RIU»

 Olga Xirinacs fa hui 83 anys. Valga aquesta entrada al blog per a felicitar-la.
(Balneari de Zestoa)
«EMPERADRIU DEL RIU»

EL riu és ample i no ens mira. 
Com un pont, el balneari el traspassa 
amb passadís envidrat i solemne. 
El balneari és blau però el riu no, 
terbolesa potent; un corrent de fondària ignorada 
tot ho arrossega, potser també els meus somnis. 

«Llencem massa somnis al riu, emperadriu»,
el poeta Joan ho escrivia.*
Qui arriba al balneari ja no en té, de somnis,
i no sé si ha perdut tota esperança,
com escrivia Dant.
Som aquí sobre el riu i ens el mirem,
alguna cosa ens pren molt fonda:
la vida, el temps, els ulls, però ell no ens mira
ni a tu ni a mi, emperadriu del riu.

* Referència al poeta Joan Llacuna.

Olga Xirinacs
Balneari del nord
Editorial Òmicron, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on el riu hauria de ser blau com el cel, el mar , uns ulls de mirada clara i el pont marró...El món a l'inrevés.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això sembla dir Olga.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada