EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 6 de maig de 2019

[VERRÀ LA MORTE E AVRÀ I TUOI OCCHI]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
del mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosi li vedi ogni mattina
quando su tè sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi 
che sei la vita e sei il nulla. 

Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi. 
Sarà còme smettere un vizio, 
come vedere nello specchio 
riemergere un viso morto, 
come ascoltare un labbro chiuso. 
Scenderemo nel gorgo muti.
---

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
des del matí a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci. 
Així els veus cada matí 
quan tota sola t'aboques 
a l'espill. Oh, estimada esperança, 
aquell dia sabrem, també, 
que ets la vida i el no-res. 

Per a tots té la mort un esguard. 
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. 
Serà com deixar un vici, 
com veure a l'espill 
emergir un rostre mort,  
com escoltar un llavi ja tancat.
Muts, baixarem la gorja.

Cesare Pavese
Poemes
(a cura de Josep Ballester)
Ed. Bromera, 1987
Més sobre l'autor, ací

[Traducció al català de Josep Ballester]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Millor que sigui la vida qui tingui els seus ulls...Que la vida és l'esperança!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Evident. Però Pavese intuïa la mort.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada