EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 8 de maig de 2019

LES HORES

(Imatge pròpia)
LES HORES

Quantes hores vam estimar-nos
durant l'interval breu d'aquell any?

Qualque matí de gener
               -d'hores perdudes i càlides-
algun divendres ventós de març,
aquell capvespre amb la llum feridora.


Tal vegada, una nit amb lluna.

Foren poques les hores
               -immesurables-
tan breus en la immensitat
de les nostres vides           separades.

Planeta llunyà.


Imma López Pavia
Solsticis
Vincle Editorial, 2019
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser no cal comptar les hores d'estimar-se, sinó la intensitat d'aquest amor...Una bona reflexió.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Molt bona la reflexió teua.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada