EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 24 de juny de 2019

POÈTICA AMB FIGURA AL FONS

(Fotomuntatge popi)
Poètica amb figura al fons

Com qui jutja acabat el temps viscut
—però no finit— o deixa en suspens
l’incert projecte secret del seu ésser,
encara en cada vers escric la vida.
Com allunyat, com dins un món fal·laç,
i tanmateix, altiu, romandre-hi viu,
i tanmateix, enterc, que un vers grinyoli
sempre, mai no cabent en cap poema,
i, solament empès pel rar ofici
de dir el cru saber d’una mirada,
saber rimar encara escriure amb viure,
poesia callada, estreta mida
verídica del crit —oh inversemblança
de tota sang dins el cor de l’exili
del ver—, alquímic jo, parpella d’ala,
quimèrics vols d’ocells, el somni pur:
com l’aspre so dins arpes sense cordes
—duresa al verb d’un Amor de tungstè—,
ja etern tot temps, el silenci de Déu
que cancel·la el discurs on ets sumat.

Albert Gavaldà
Poemes d'Abissínia
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Si som capaços d'escriure la nostra vida en uns quants versos, és que som reus de la poesia...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada