EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimarts, 18 de juny de 2019

[SOSTINGUERES LA MEUA FLOR...]

(Pintura a l'oli. Hu Jundi)

Sostingueres la meua flor de lotus
en els teus llavis i vas jugar amb el pistil.
Férem servir un tros 
de la màgica banya del rinoceront
i no vam poder dormir ni un sol instant.
Durant tota la nit, la preciosa cresta del gall
es va mantenir alçada.
Durant tota la nit, l'abella es va aferrar,
tremolosa, als estams de les flors.
Oh la meua dolça joia perfumada!
Només al meu senyor permetré posseir
el meu sagrat estany de lotus
i totes les nits el deixaré
que faça brollar en mi flors de foc.


Huang O
(Poeta xinesa del s. XVI)
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una metàfora de l'amor, en versió japonesa...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tot el poema és una metàfora. L'autors és xinesa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada