EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 17 de juliol de 2019

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí
d’illa mediterrània,
quan els escenaris barrocs
ens signifiquen en una frase bella.
I et tinc ja per sempre,
amor secret que el temps ignorava:
                                              cames que acarono,
                                              veu que esdevé el cant
                                              on aprenc a recordar
                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca
Cos de poderosa llum
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonic que algú canti amb nosaltres, sigui al matí o alcapvespre, tan se val...Una foto preciosa que va de bracet amb el poema!
Bon dia, Jesús.

Calpurni ha dit...

Com inspira el Mediterrani als poetes!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada