EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 20 de juliol de 2019

[ENCARA SI LES CONTINC,...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Encara si les continc,
no poden retenir
les meues mànigues: joies blanques,
llàgrimes d'uns ulls
que no veuen a qui estimen.
Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes
que poden formar joies
a les mànigues. Les meues,
en brollar, són torrents
que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

3 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

El temps i el teu pensament han portat fins aquí les llàgrimes que mai no es van eixugar, perquè jo les llegís.
Salut, Jesús.

M. Roser ha dit...

Les llàgrimes si es vessen per una bona causa, són com petites joies i res les pot aturar...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I és que hi ha llàgrimes que semblen eternes.
Gràcies a ambdues pels comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada