EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

dilluns, 29 de juliol de 2019

PAISATGE

(René Magritte. La Décalcomanie, 1966)

PAISATGE

When it comes, the Landscape listens –
Shadows– hold their breath–
Emily Dickinson

Entrar a la casa d’algú que coneixies
on només queda la constància dels mobles
per semblar càlids i un fil de roba estesa
a la finestra, ple d’òxid i memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?
La cambra buida, el marbre de la cuina,
els marcs de fusta sense vernís, xarneres
que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Elm Puig Mir
La invenció del sotabosc
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sempre és agradable entrar a la casa dels records, sobretot si són agradables...Si fins i tot sembla que algú s'hi ha fet present!
Bon dia, Jesús.

Calpurni ha dit...

Hi ha records tan forts i tan vius!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada