EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 5 d’agost de 2019

EL SILENCI DELS COSSOS

(Imatge de'Hengki Koentjoro)

EL SILENCI DELS COSSOS

M’ha arribat el silenci 
        a les mans.
 
I sé això 
        no perquè ho diguin els contes,
ni perquè les princeses dels romanços
llancin calàpets a l’aigua tèbia amb tendresa.
Ho sé perquè  visc 
        com un botxí
en massa nits d’horabaixa.
I la roent llengua 
        sols es cobreix 
amb la meva saliva agra.
                        Cant l’agònic salm del sexe 
                i escolt l’ombra per si em crida.

Pau Vadell
Sadoll de seny
El Tall editorial, 2008
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Silencis, contes, princeses i tendresa...Un cant a l'horabaixa!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Efectivament, un cant un poc de baixada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada