EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 1 d’agost de 2019

LENGUA / LLENGUA

(Dona etíop. Foto d'Ana Martínez Climent presa del seu mur de facebook)

LENGUA

Si ya la lengua no es mi patria
ni en la patria se habla la lengua que yo entiendo,
hoy hablo en persa
bajo un sol iraní,
con secos labios de mujer etíope
y gesto sosegado de birmana.

---

LLENGUA

Si ja la llengua no és la meua pàtria
ni en la pàtria es parla la llengua que jo entenc,
Hui parle en persa
sota un sol iranià,
amb secs llavis de dona etíop
i gest assossegat de birmana.

Irela Casañas
Inèdit
Més sobre l'autora, ací i ací
[Traducció pròpia]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser el més important, és sentir com a pàtria el lloc on t'ha dut la vida, es parli una llengua o una altra...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Però és tan elàstic el concepte pàtria!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada