EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 7 de setembre de 2019

LAH459 – HAIKUS D’ACOMIADAMENT

(Imatge pròpia)
LAH459 – HAIKUS D’ACOMIADAMENT

Romanem junts.
Però tu al llit inhòspit
de l’hospital

Al jardí, els gats
continuen jugant.
I tu, ací.

La boca seca,
L’expressió transmutada
i els cors trencats.

La boca seca.
Paraules amagades
al si del cos.

Entretallada
la respiració.
La lluna enfora.

Alces la mà.
Un estol de gavines
se’n va amb tu.

I gota a gota
s’esvaneixen els besos
de la infància.

Amb ulls tancats
em mires. Veus els meus
acomiadant-se.

Jesús Giron Araque
Inèdit

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Uns bonics pero haikus, que ens mostren afecte i dolor...Acomiadar-se sempre és molt i molt trist...
Bon dia, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Una salutació després de molts dies. Acompanyar quan la vida s'apaga és dolorós,obre els records i ens fa adonar que la vida continua en algun lloc.

Calpurni ha dit...

Gràcies M. Roser. Gràcies Olga.
La mort de la mare és difícil de superar però els bons records reconforta.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada