 |
| (Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa) |
MAR AÏRADA
Es difícil posar-li nom a la set i a
la sal en les cordes del cor. Una part profunda del meu ésser volia ser
protegida. Què cal donar o retindre de nosaltres mateixos? Sovint m'han arrupit.
No vull estar condemnada a desenvolupar closques resistents. La vida és un cant
d'aprenentatge on hem d'anar obrint-se pas sota un sol entelat. A vegades, tanta
foscor acumulem que oblidem que més enllà dels ulls, hi ha alegria en la brisa,
en el somriure afable, en aquella abraçada càlida, protegint la pell. Els anys
no es poden descabdellar. Mire la mar i sempre hi ha un espai buit que batega
per ser omplit en cada alba.
Maria Carme Arnau i Orts
En el principi la set i la sal
Ed. Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
I no oblidem que la mar és salada...Aquí hi han estat la meva família i els i va encantar!
Bona Nit, Jesús.
La mar, sempre tema tan poètic!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada