EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dimarts, 11 d’agost de 2020

FENAQUISTOSCOPI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FENAQUISTOSCOPI



El cambrer dels cabells verds
O el barman que, adés que jo,
Trobarà Juan a Mèxic,
¿era també un àngel?

Un camí empedrat del barri antic
Serví perquè em contares allò
que un any ha dit:
«Eixa maleïda nit em va allunyar definitivament
Del meu amant de cabells negrals».

Trobar-me en aquesta ciutat
I dir el teu nom, és veure
Les torres de Quart (que són un pont)
I un bes llarg de no te salves
Que fa gust de café ben dolç
I a actrius, ¿quin gust hauran?

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cubà enllà la mar:
Massa argument per a un guió de cinema.

Victòria Cremades
 Teixir en quatre jorns una teranyina
Ed. Aguaclara, 1997
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Llum de gel en la distancia,
Uns poetes que escriuen simultàniament,
Una revista pobra i Cuba enllà la mar...
Em quedo amb aquests tres versos.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Quina màquina tan curiosa!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada