EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dilluns, 27 de juliol de 2020

LA MEMÒRIA I EL MAR


(Imatge pròpia)

LA MEMÒRIA I EL MAR
A Irene i a la memòria de Jordi

I ara la mar i el mar... Jove he sortit a veure’ls:
submisa als meus turmells, que primer toca amb llavis
de viva fredor blava i després amb flors blanques;
orgullós d’antics ferros, veloç d’anells perduts,
cercant els hipocamps amb llargs fuets solars...
Jove he sortit a veure l’ampla estrofa marina,
oh jove la meva ànima sense pes de campana
i amb la darrera puja escrita amb cicatrius!
Canto metamorfosis. Xiscla, gavina! Enterro
a la sorra daurada la meva copa d’ombra.

Em segueixes esvelta de la pluja dels anys,
dona que cures d’home l’home de focs diversos
portant-li la gran pau de l’olorosa fusta,
pujant vers els seus ulls la son plana de l’oli,
posant a les balances el vil·là del somrís...

Vine, amor espigada, a compartir l’octubre!

Agustí Bartra
Els himnes (a cura de D. Sam Abrams)
Ed. Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'encanta aquesta platja tan plena de pedretes, cadascuna servirà per a fer poemes més entenedors per a mi...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les pedres semblen mortes però tenen la seua vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada