 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
29 de juliol II
de les vores del pou
ple
en surten parets
opaques
que fan creure a una
dona
que beu ella sola.
entre paret i paret,
agenollada, només
veu el reflex movedís
del seu rostre en
l’aigua.
i beu convençuda que
la seva única xuclada
és
la que va buidant el
pou.
a la fi quan cau pot
veure
amorrades altres
dones
abeuradores, tan sols
des de ben al fons.
perquè de totes és
ella
l’única que no ha
sabut
mantenir-se fora
del pou.
Anna Gas
Crossa d’aigua
Editorial Fonoll,
2017
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ves per on, pensant-se que bevia ella sola, va caure al pou, però no...
Bon vespre, Jesús.
Ella no està mai sola.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada