UN BLOG DEDICAT A LA POESIA, DESTINAT A LA IMMENSA MINORIA

EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dissabte, 20 de febrer del 2021

DIES IRAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DIE
S IRAE

 

No sabrem l’hora del dol.

La tempesta de bronze

ofrenarà, verge impúdica,

el rovell dels seus pits breus

i els seus ulls, obacs, cruels,

als morts de totes les batalles.

I no en sabrem l'hora, no.

Volaran les aus de la por

com corbs embriacs,

i un oceà de callada solitud

serà la mar de terra

que els ulls, ja pedra, no han de veure

I no, no en sabrem l'hora.

No sabrem l’hora del dol.

Lluís Meseguer
Les veus del vent
Diputació de Castelló, 1984
Més sobre l'autor, ací


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'hora del dol, una hora trista...Fins i tot el mar restarà en silenci sense sabre-ne l'hora.
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Nosaltres tampoc la sabrem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada