EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

diumenge, 1 d’agost de 2021

ESTRANYS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESTRANYS

 

Té la pluja a la mà.

En un imperceptible moviment

gira el palmell i trenca una tempesta.

Una rovellada aliança tiny,

inesperadament, els seus dits bronze.

Entreplouen formes esllavissades

de vent.

 

A l’aixopluc d’entrada a l’aeroport,

ocupant un breu espai encobert

–com una blanca soledat–,

sembla acollir tot el reflex del vespre

una vella i desgastada maleta,

que ella oblida deliberadament.

 

Mentre contempla els deixants de la nit,

camina endavant com merla d’aigua.

Regalim de pluja el seu pas menut.

 

No en sé res de tu, estranys com som,

ni tan sols qüestionaràs si et mire.

acosta una diminuta càmera

que mai no capta el fugaç plovisqueig,

l’enrenou invisible,

el xim-xim d’un temps imprevist,

allò desconegut i efímer.

Però has girat subtilment el palmell

i he vist caure la pluja,

com tornada constant,

com desig de temps etern.


Mercè Claramunt

Una nit sense vent

Bromera Edicions, 2021

Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ves per on , air al vespre va fer un bon ruixat i fins a casa m'arribava l'olor de la terra mullada, que feia molt de temps que no plovia...El poema m'hi ha fet pensar!
Bona setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

El desig com a plutja que cau.
Gràcies pel comentari.
Slaut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada