(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Llagrimejava el vent damunt les pedres.
Alguns
records de focs i de baralles
Venien
a plorar, i en les empremtes
Arrelava el pecat i la migranya.
Llavors
sabíem poc de fonts i xeixa;
Llescàvem
els crostons amb dents de gana i
Vivíem
en un pou, en les roderes,
Escorxades
pel buit, d’aquella estranya
Llagasta
als esperits, en la condemna,
Esquitxats
d’una sang innominada.
Josep Fàbrega i Selva
Guaix
Viena Edicions, 2021
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No sé si en aquest desert hi podem veure llàgrimes, tot és sec, la sorra i les pedres, a no ser que el mar estigui a prop i el vent li recordi...
Bon diumenge, Jesús.
Com és d'evocador el desert, però que trist és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada