A s éra te curtóil e a vègh
e’ mi fradel
che stéva ma la finèstra. S’a m gratéva la tèsta
u s la gratéva ènca léu, s’a m tuléva e’ capèl
ènca léu u s e’ tuléva: e’ féva tótt al mi mòsi:
via la giaca, via la gravàta, la camóisa,
a pèt néud cumè ch’e’ fóss una sfóida:
a s sémm guardè sla cativéria par dis minéut
e pu a i o vólt al spali e a so andè in piaza
e léu l’è sparói da la finèstra.
---
CANT TRENTA-UNÈ
Era al pati i veia el meu
germà
que estava a la finestra. Si em rascava el cap
se’l rascava ell també, si em treia el capell
ell també se’l treia: feia tots els meus gestos:
fora l’americana, fora la corbata, la camisa,
amb el pit nu com si fos un repte:
ens hem mirat amb crueltat durant deu minuts
i després li he donat l’esquena, me n’he anat a la plaça
i ell ha desaparegut de la finestra.
[Traducció del romanyol de Lucia Pietrelli i Pau Vadell Vallbona]
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Vols dir que no s'estava mirant al mirall???
Bona setmana, Jesús.
Potser tenia certes contradiccions visuals.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada