Fernán-Coronas
Porque sabes lo poco que me presta
celebrar los años que pasaron
nun m’importa, nes tos mesmes palabres,
dicir qu’hai, nesti día de xinero,
cincuenta años qu’en ti voló la muerte.
Imaxino que’l tiempu arde nel llar.
Dacuando vuelve y trainos, como agora,
unos versos: pasín a pasu crucies
pela nuesa historia, pa contra casa,
pa ver
cómo’l borrayu de la fala
entá
arde en llapa dica los lluceros.
29 de xinero de 1989
Fernán-Coronas
Perquè ja saps que a mi no m’escau gens
celebrar els anys que ja han passat
no em costa dir, amb els teus mots,
que avui, en aquest dia de gener,
fa cinquanta anys que et va trobar la mort.
Imagino que el temps crema a la llar.
Però, a voltes, torna i ens porta, com ara,
alguns versos: pas a pas, camí de casa
travesses per la nostra història,
per
veure com la brasa de la parla
encara
és flama ardent vers els estels.
29 de gener de 1989
Terra endins
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autor, ací
[Traducció de Xavier Macià Costa i Àngels Marzo Torres]
3 han deixat la seua empremta:
El temps sovint ens porta recorts, potser en forma de vers...
Cinquanta anys, molt jove , però segur que se'n pot fer un llarg poema!!!
Bon vespre, Jesús.
Molt jove, sí., Però la vida és així.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Moltes gràcies per compartir en el teu blog aquest poema meu dedicat a un poeta mort en 1939
Publica un comentari a l'entrada