(Imatge pròpia)
De la lluna que no se’n parli més.
Mite caigut aquell 21 de juliol
quan aquells llunàtics van clavar-li una bandera estrellada.
Dels eclipsis que se’n digui ja només el necessari:
vulgar coincidència, repetitiva, repetitiva, repetitiva.
Quan de reüll, en mirar-los,
ens tornem cecs, ja és això: la fi del món.
Capcorestómac
Témenos Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada