EMPREMTES

La poesia com una forma d’autisme. PONÇ PONS

dimarts, 5 de juliol de 2022

PETICIÓ

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 PETICIÓ

 

A aquesta tardor

demane les meues mans mossegades

en la litúrgia vespertina,

el camí sense memòria.

Demane els meus ossos llaurats

en aquest estatut d’amor

on dir jo

no em salva sense el tu que l’acompanya.

Aquesta tardor

em fa jurar la llum

per a veure el teu pubis daurat,

i sempre torne

a les roselles preses en els teus mugrons,

als teus pètals blancs en la meua boca,

i et mulle els peus

amb els llavis d’un pardal vell

perquè tu m’alimentes amb la teua pell i...

m'eternitze.

 

En aquesta tardor

penges paraules en les meues parpelles

i t’afones en el meu buit

fent olor de romer i llorer,

a saliva,

a perfum francés.

Aquesta tardor

               -com veus-

em té imantat al teu ésser.

 

Eusebi Morales 

El somni on visc

Edicions Bromera, 2001

Més sobre l'autor, ací  

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És com una carta d'amor sensual...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això sembla.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada